Parlem de Bloc i País?

Comence una nova etapa en el tema polític, de fet ja fa temps que la vaig començar, però ara ho fet involucrant-me activament als assumptes interns del meu partit. Em defineix a mi mateix com una persona activa (de vegades inclús hiperactiva), amb inquietuds i preocupacions, en definitiva, em mou les ganes de ser útil a la meua gent i l’estima pel meu país. Aquestes voluntats però, no les he vistes, o almenys, ja no les veig tan a sovint en el tarannà del meu partit. No negaré que, potser, tinc desavinences en l’actual línia de la direcció (allò que s’ha anomenat com el “aparato”), però la casuística dels últims viratges polítics no han deixat lloc a altra possibilitat. No vaig a repetir totes les actuacions que adés i ara van demostrar que els abanderats de la nova política no es comportaren com a tal. Tots sabem quines són. Però d'una si que en parlaré, una que per a mi fou bastant reiterativa i té molta relació en un dels principis de Goebbels, que és el de fer creure que la discrepància era única. Tots els qui discrepàvem d’alguna actuació érem automàticament etiquetats com “Mayoristes”, és a dir, seguidors de Pere Mayor, i se’ns afegia el Sant Benet, a més, de que érem quatre gats, pocs i mal repartits - eixos són "els de Torrent" o els d’altre lloc, tant se val-. No n’estava d’acord, sabia que la gent del meu partit és plural i amb sentit crític, així que vaig decidir entaular converses amb els pocs contactes polítics que tenia, ja que la meua vida personal i professional estava pràcticament fora d'ella. El resultat de les converses ens feu adonar que hi havia quelcom capciós en els classificats com a “Mayoristes”. I el que passa en estes coses, uns parlem en altres i els altres amb uns -i mira per on- a molts ens havien fet la mateixa jugada, si més no, el mateix etiquetatge. D’aquesta manera, un conjunt de militants del BLOC (més de 100 inicialment), i en pocs mesos de marge de treball, decidirem reunir-nos en aquell dinar de Nadal de 2015; on ens reunírem una cinquantena de militants que compartíem inquietuds i motivacions similars.
Després de diversos contactes, decidirem donar suport a Rafa Carbonell i a la seua candidatura de 2016, en la qual sí em vaig involucrar personalment (sense massa èxit, tot siga dit).  El resultat del congrés ja el sabem, un pacte entre les dos candidatures. Personalment, tot i no veure-hi amb bons ulls aquesta nova bicefàlia, una part de la nova l'executiva estava conformava per gent de la candidatura a la que vaig donar suport; per tant, calia confiar-hi. Esperàvem una bona comunió entre les distintes vessants i perspectives del nostre partit, per dur endavant un projecte de país que ens fora propi i aglutinador.
Tanmateix, encara que s'haja volgut vendre que hi havia unitat, aquesta ha estat prostituïda de mode infame.No estic desvetllant cap secret. Duverger senyalava que en un sistema majoritari hi haurà dos candidats(grups) aspirant al poder, això no es pot evitar. No se pot estar d’acord en tot, però ha d’haver-hi, necessàriament, doncs som del mateix partit, una línia pròpia de treball, espais de treball propis i comuns per tal de poder avançar i en açò deixeu-me citar també a Pzeworski, que ens indicava que per a que hi haja una real democràcia cal haver competència, i amb possibilitats reals. Potser fou aquest el problema, la falta de displicència en el discurs de l’altre, o potser el costant menyspreu en les propostes que eren alienes; tanmateix la incapacitat d’ambdós postures en buscar unió que no imposició ens ha portat a la situació actual.
Dit això, després del congrés, vam veure que la suposada "nostra" (a la que havíem donat suport durant la campanya) part de l'executiva no acabava d'organitzar-se com a nosaltres volíem, o, si més no, com a un grup de gent, més bé pareixia una suma d’individualitats. Així que decidirem reunir-nos en Torrent per veure quin era el camí a seguir després d’aquest desencant.

Dinar posterior a l'assemblea de Torrent

Continuarem treballant i organitzarem una altra assemblea a Xilxes, amb la mateixa executiva provisional (que era l'encarregada de treballar els estatuts, el Congrés, etc.), i amb uns estatuts. 

Dinar-assemblea a Xilxes

Comptàvem també amb els requisits que els estatuts del BLOC requerien acomplerts. Hi havia un però, doncs el sentir de la gent que s’havia sumat al nou projecte era distint perquè hi havia gent que pensava  que ens havíem de llançar ja i donar a conèixer el corrent, i per altre costat, hi havia gent que pensava que podíem esperar fins al següent Consell Nacional. Al final prevalgué la primera opció i el 23 de maig del 2017 ens vam constituir a Guardamar de La Safor com a corrent. El congrés resultà un enriquidor exercici de participació, d’intercanvi, d’exposicions en pla d’igualtat, de debat positiu i de suma de les aportacions. Fou també en aquests moments on s’instaura el primigeni secretariat, on obertament s’hi podia presentar qualsevol amb ànims de treballar i d’aportar. 

Congrés a Guardamar

El secretariat, posteriorment s’ha hagut d’ampliar donat el nombre d’adhesions rebudes pel corrent. Ningú ens va dir que havíem de fer, ho vam decidir nosaltres. Tothom pot parlar, aportar, debatre, dissentir, afirmar o negar, però sempre en pro del BLOC, el nostre partit i del nostre País Valencià. Som o no som un experiment de democràcia radical?

Dinar posterior a la Primera Assemblea Nacional a El Puig