Passa al contingut principal

Parlem de Bloc i País?


Comence una nova etapa en el tema polític, de fet ja fa temps que la vaig començar, però ara ho fet involucrant-me activament als assumptes interns del meu partit. Em defineix a mi mateix com una persona activa (de vegades inclús hiperactiva), amb inquietuds i preocupacions, en definitiva, em mou les ganes de ser útil a la meua gent i l’estima pel meu país. Aquestes voluntats però, no les he vistes, o almenys, ja no les veig tan a sovint en el tarannà del meu partit. No negaré que, potser, tinc desavinences en l’actual línia de la direcció (allò que s’ha anomenat com el “aparato”), però la casuística dels últims viratges polítics no han deixat lloc a altra possibilitat. No vaig a repetir totes les actuacions que adés i ara van demostrar que els abanderats de la nova política no es comportaren com a tal. Tots sabem quines són. Però d'una si que en parlaré, una que per a mi fou bastant reiterativa i té molta relació en un dels principis de Goebbels, que és el de fer creure que la discrepància era única. Tots els qui discrepàvem d’alguna actuació érem automàticament etiquetats com “Mayoristes”, és a dir, seguidors de Pere Mayor, i se’ns afegia el Sant Benet, a més, de que érem quatre gats, pocs i mal repartits - eixos són "els de Torrent" o els d’altre lloc, tant se val-. No n’estava d’acord, sabia que la gent del meu partit és plural i amb sentit crític, així que vaig decidir entaular converses amb els pocs contactes polítics que tenia, ja que la meua vida personal i professional estava pràcticament fora d'ella. El resultat de les converses ens feu adonar que hi havia quelcom capciós en els classificats com a “Mayoristes”. I el que passa en estes coses, uns parlem en altres i els altres amb uns -i mira per on- a molts ens havien fet la mateixa jugada, si més no, el mateix etiquetatge. D’aquesta manera, un conjunt de militants del BLOC (més de 100 inicialment), i en pocs mesos de marge de treball, decidirem reunir-nos en aquell dinar de Nadal de 2015; on ens reunírem una cinquantena de militants que compartíem inquietuds i motivacions similars.
Després de diversos contactes, decidirem donar suport a Rafa Carbonell i a la seua candidatura de 2016, en la qual sí em vaig involucrar personalment (sense massa èxit, tot siga dit).  El resultat del congrés ja el sabem, un pacte entre les dos candidatures. Personalment, tot i no veure-hi amb bons ulls aquesta nova bicefàlia, una part de la nova l'executiva estava conformava per gent de la candidatura a la que vaig donar suport; per tant, calia confiar-hi. Esperàvem una bona comunió entre les distintes vessants i perspectives del nostre partit, per dur endavant un projecte de país que ens fora propi i aglutinador.
Tanmateix, encara que s'haja volgut vendre que hi havia unitat, aquesta ha estat prostituïda de mode infame.No estic desvetllant cap secret. Duverger senyalava que en un sistema majoritari hi haurà dos candidats(grups) aspirant al poder, això no es pot evitar. No se pot estar d’acord en tot, però ha d’haver-hi, necessàriament, doncs som del mateix partit, una línia pròpia de treball, espais de treball propis i comuns per tal de poder avançar i en açò deixeu-me citar també a Pzeworski, que ens indicava que per a que hi haja una real democràcia cal haver competència, i amb possibilitats reals. Potser fou aquest el problema, la falta de displicència en el discurs de l’altre, o potser el costant menyspreu en les propostes que eren alienes; tanmateix la incapacitat d’ambdós postures en buscar unió que no imposició ens ha portat a la situació actual.
Dit això, després del congrés, vam veure que la suposada "nostra" (a la que havíem donat suport durant la campanya) part de l'executiva no acabava d'organitzar-se com a nosaltres volíem, o, si més no, com a un grup de gent, més bé pareixia una suma d’individualitats. Així que decidirem reunir-nos en Torrent per veure quin era el camí a seguir després d’aquest desencant.
Dinar posterior a l'assemblea de Torrent


Continuarem treballant i organitzarem una altra assemblea a Xilxes, amb la mateixa executiva provisional (que era l'encarregada de treballar els estatuts, el Congrés, etc.), i amb uns estatuts. 


Dinar-assemblea a Xilxes


Comptàvem també amb els requisits que els estatuts del BLOC requerien acomplerts. Hi havia un però, doncs el sentir de la gent que s’havia sumat al nou projecte era distint perquè hi havia gent que pensava  que ens havíem de llançar ja i donar a conèixer el corrent, i per altre costat, hi havia gent que pensava que podíem esperar fins al següent Consell Nacional. Al final prevalgué la primera opció i el 23 de maig del 2017 ens vam constituir a Guardamar de La Safor com a corrent. El congrés resultà un enriquidor exercici de participació, d’intercanvi, d’exposicions en pla d’igualtat, de debat positiu i de suma de les aportacions. Fou també en aquests moments on s’instaura el primigeni secretariat, on obertament s’hi podia presentar qualsevol amb ànims de treballar i d’aportar. 
Congrés a Guardamar
El secretariat, posteriorment s’ha hagut d’ampliar donat el nombre d’adhesions rebudes pel corrent. Ningú ens va dir que havíem de fer, ho vam decidir nosaltres. Tothom pot parlar, aportar, debatre, dissentir, afirmar o negar, però sempre en pro del BLOC, el nostre partit i del nostre País Valencià. Som o no som un experiment de democràcia radical?
Dinar posterior a la Primera Assemblea Nacional a El Puig

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Anàlisi d'eleccions estatals

Estes eleccions (estatals) han marcat una important fita electoral en la comparació de forces, sobretot en l'eix esquerra dreta. Eixa ha segut l'agenda política, marcada, en la meua opinió, pel PSOE. La campanya ha consistit en la por a VOX i a que torne la dreta ( ja fa molts anys que gasten eixe argument), i esta vegada pareix que VOX ha segut una amenaça suficient per mobilitzar el vot on no s'ha sabut interpretar que tot era una campanya dirigida.
En especial, per a Compromís, ha segut un resultat, què, per ser políticament correcte, no a assolit els objectius: recordem que es plantejava traure'n 5 diputats i tindre grup parlamentari propi. El resultat ha segut el que tots sabem, 1 diputat.

Alguns en Compromís (i fora) atribueixen el resultat al no haver pacte amb Podemos. Però aquest partit, ha perdut un 25% de vots i un 40% dels diputats (difícil de fer els càlculs exactes per tal de destriar les confluències). Per tant, ajuntar-se amb un partit a la baixa (mentr…

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.).
Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet.
Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només…

TDDs + reutilització d'objectes en Visual Studio 2012

Doncs això, mai m'he mostrat partidari de cap metodologia de programació, ni tan sols de la programació orientada a objectes... però deu ser que em faig major ;) Anem a matar en un post dos pardals d'un tir. Anem a gastar una de les bases de les metodologies àgils (en realitat no té per què, es pot emprar en qualsevol metodologia) i anem a començar a veure com fer codi "multiplataforma".
Anem a gastar Visual Studio 2012. Creem una solució de Portable Class Library (en C#):
Creem una nova classe, Dau:
namespace RollDice
{
    public class Dau
    {

    }
Sense cap mètode. Per què sense cap mètode? Ahí està la gràcia dels TDD (Test Driven Development, Desenvolupament Orientat a Test). Anirem omplint la classe segons fallen els tests.
Ara anem a afegir una nova solució, què serà de test c#:
Ens crearà una classe de test buida, li canviarem el namespace per a que siga el mateix que la classe dau:
[TestClass]
    public class testDau
    {

         [TestMethod]
         public voi…