Ves al contingut principal

Què poden(m) fer els polítics nacionalistes valencians?

Davant del procés que s'ha encetat a Catalunya, el primer que m'agradaria és mostrar el meu suport. Pot ser s'hagen fet errors, com en tot en esta vida. Ara bé, votar no pot ser mai antidemocràtic, i per tant el seu destí els decidiran ells. 

Alguns hem observat, sempre amb il·lusió, que pot ser després d'ells anem nosaltres, els valencians. Però la realitat és tossuda. Mai hem tingut un sentiment nacionalista similar als catalans. I, possiblement, mentre no fem alguna cosa per canviar-ho, no el tindrem. Per exemple, podem veure l'evolució  segons el CIS del sentiment nacionalista/independentista valencià i català:


 Durant els primers anys (94 i 97) es codificava del 0 al 10, però al 2005, preguntaren allò de "sólo español" (que ho he codificat com un 2), "más español que (gentilicio)" (que será un 4),  "igual español que (gentilicio)" (que serà un 6),  "más (gentilicio) que español" (que serà un 8) i "sólamente (gentilicio)" (que serà un 10). Si pensem un poc les escales no són comparables, però ho he volgut deixar d'igual manera. El primer que he fet és calcular la correlació de les dades (per això he volgut conservar els anteriors). El coeficient de PEARSON és 0,77. Cosa que implica que estan molt relacionades (la correlació màxima és 1, prenent valors absoluts de 0 a 1), en els moments que els catalans se sentien més catalans, els valencians també ens ho sentíem. Això podria ser un primer indici que si s'independitzen, automàticament nosaltres, els valencians guanyaríem interés en l'autogovern, però no cal ser tan optimista, sinó que pot ser debut a altres causes, que siguen les que facen fluctuar ambdós de la mateixa manera, però, com ha he dit adés això pot ser un indici.
Per un altre costat, també tenim (els sobiranistes valencians) el partit refernt al govern valencià. Si voleu, no parlaré de la Coalició Compromís, sinó del Bloc Nacionalista Valencià que en forma part. Tenim càrrecs a les institucions fent un excel·lent treball:Vicent Marzà, a la Conselleria d'Educació, Rafa Climent a la Conselleria d'Economia, tenim a Joan Baldoví, valorat com el millor polític de l'estat espanyol, o la valenta Mònica Àlvaro, o Jordi Sebastià al front dels interessos dels dels llauradors valencians (i ajuntaments, diputacions...). Estem en el millor moment del nacionalisme valencià, formant part, fins i tot del govern de l'ajuntament de València, poca broma. En canvi, els governs formen parts de coalició (tant parlant de la fórmula electoral, Compromís com als governs, que estem en pactes bi o tri partits). Per això, trobe, que hem d'utilitzar aquesta força que ens donen les institucions i fer actuacions en eixe sentit.
Si ens passem de nacionalistes no tornarem a obtindre bons resultats electorals?
Bo, crec que ningú està parlant de fer una Declaració Unilateral d'Independència, però si fer avanços en crear conciència nacional al llarg del territori. No en tenim altra, ja que estem baix mínims. Així  itot, segons Pablo Beramendi (2007) les elits polítiques  romandran als seus llocs si hi ha millores. Beramendi cita a l treball de Wibbels (2005) Això va lligat amb el resultat de l'estudi del CIS (Fernandez 2017) que indicava que l'atur era el problema principal. Per tant, tot açò indica que, siguent bons gestors (que ser bons gestors se presuposa a tots els polítics), podem estirar la corda i fer polítiques nacionals (i que en generen conciència). Podem i devem. Per què dir que la societat valenciana no és nacionalista en l'actualitat, no ens eximeix de la nostra responsabilitat. Per fer bona gestió (o ser d'esquerres), tot lo món podria haver triat un altre partit. Sí, en l'actualitat la societat valenciana és tant valenciana com espanyola, però això es pot (i es deu) anar canviant,  tal i com  Chandra (2005) demostra, les particularitat ètniques (En literatura federalista, ètnia no fa referència a raça, si no a la caua de la subdivisió, pot ser territorial, llengua, raça, religió, etc.) es poden elegir en qualsevol moment -i per tant poden canviar-, però  cal que les elits polítiques tiren del carro. Com també ho podem veure a la següent taula de Jurado (2015):




El nacionalisme, per tant, no pot basar-se en un greuge, ja que els valencians no ens sentim així, no hi trobem conflicte (en l'estudi sobre el CIS també podem observar que no volem evolucionar, sinó que estem bé com estem), si no que ha d'ésser les elits polítiques qui ho posen damunt la taula i es mobilitzen, i ara estem al govern, no podem desaprofitar aquesta oportunitat.  I, com ja he dit, des de Bloc i  País trobem a faltar eixes actuacions, i com a corrent d'opinió, pensem que és la nostra obligació. A saber, segons l'estatut d'autonomia som nacionalitat històrica, per tant, cal potenciar-ho i creure'ns-ho. Hem de fer créixer el sentiment de poble, i això, se centra sobretot en els símbols (samarretes, banderes, etc.) que pareixen desaparegudes a les nostres reivindicacions, en la llengua (per exemple, no es fa massa resó dels atacs lingüístics -tret del plurilingüisme). En la lluita per la televisió pròpia (ara pareix que ja va en marxa, però dugam dos anys d'endarreriment). Perquè, encara que hi ha qui crega que hem d'aparcar el discurs nacional per què estem en un estat d'emergència social, si no tenim recursos (i recordem que estem infrafinanciats) no podrem fer-nos càrrec dels serveis socials bàsics.  
Això és, els nostres representants institucionals (i orgànics) han d'actuar amb valentia, sense por, ja què, ara és el moment per diversos motius: estem al govern, amb la possible independència de Catalunya els valencians ens sentirem més valencians (possiblement vaja lligada la cosa), i a més, mentre els nostres polítics gestionen bé, tindran pràcticament carta blanca per a fer el que vullguen en altres temes. I a més, és la seua obligació, estan a un partit nacionalista!!! Encara que siga per a obtindre més recursos per als nostres serveis socials.

Bibliografia

Beramendi, Pablo (2007). Federalism. The Oxford Handbook of Comparative Politics. 2007.
Chandra, Kanchan (2005). Ethnic Parties and Democratic StabilityPerspectives on Politics.
Fernandez, V. et al (2017). Documents de Treball de Bloc i País: Informe CIS de Juliol 2017. Disponible en https://drive.google.com/open?id=0B6wyHH0GQZ2aN21NdWhoZDFSejg. Bloc i País.
Jurado, I. (2015) Institucionalisme i conflicte ètnic. Apunts UOC.

Wibbels, E (2005). Federalism and the Market. Cambridge: Cambridge University Press

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia.
He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc.He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia.He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia.He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràcia.He vi…

Parlem de Bloc i País?

Comence una nova etapa en el tema polític, de fet ja fa temps que la vaig començar, però ara ho fet involucrant-me activament als assumptes interns del meu partit. Em defineix a mi mateix com una persona activa (de vegades inclús hiperactiva), amb inquietuds i preocupacions, en definitiva, em mou les ganes de ser útil a la meua gent i l’estima pel meu país. Aquestes voluntats però, no les he vistes, o almenys, ja no les veig tan a sovint en el tarannà del meu partit. No negaré que, potser, tinc desavinences en l’actual línia de la direcció (allò que s’ha anomenat com el “aparato”), però la casuística dels últims viratges polítics no han deixat lloc a altra possibilitat. No vaig a repetir totes les actuacions que adés i ara van demostrar que els abanderats de la nova política no es comportaren com a tal. Tots sabem quines són. Però d'una si que en parlaré, una que per a mi fou bastant reiterativa i té molta relació en un dels principis de Goebbels, que és el de fer creure que la di…