Passa al contingut principal

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu

En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.).
Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet.
Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només una llista “pactada” per tots els sectors del partit (des de la fundació al 1997, només ha havut una contesa electoral,  entre les candidatures de Maria Josep Amigó i Enric Morera al 2003). Els membres de l’Executiva Nacional, també entren a formar part del Consell Nacional. I no sol haver modificacions posteriors.

El Poder Judicial

El poder Judicial a l’Estat Espanyol, a l’igual que els tribunals de comptes, es trien directa o indirectament des del l’executiu i/o el legislatiu: hi ha diversos “tribunals”: Tribunal Constitucional, Suprem… Però tenen el requisit que els nomenaments han de ser jurats. De forma anàloga passa al País Valencià, amb el TSJCV.  Els electors no intervenen en cap decisió, (llevat de triar als diputats).
En canvi, al Bloc Nacionalista Valencià, el poder judicial seria la Comissió de Garanties. Pot ser elegit tot militant, no cal tindre estudis de dret. I en el procés de tria participen tots el electors del Congrés (en el darrer Congrés estaven citats tots els militants). En l’actualitat el composen 3 membres. Cada elector podia votar a dos candidats, i els 3 més votats eren elegits.


Revisió de Comptes

En l’Estat Espanyol la revisió de comptes es realitza pel “Tribunal de Cuentas”, que ve regulada la seua composició per una Llei Orgànica (del 82, última modificació Ley Orgánica 3/2015) . El seu nomenament no és pel govern si no per Las Cortes Generales ( 6 membres per cada amb majoria reforçada, per tal solen pactar-se entre grups parlamentaris). Els membres tenen requisits de formació i/o experiència laboral per ser nomenats.
    Al País Valencià, existeix la figura, dins de la Generalitat, de la Sindicatura de Comptes. Regulada per una llei de Corts (última modificació  Llei 16/2017). Es procedirà de manera anàloga al Tribunal de Cuentas, triar-los per Les Corts, de 3 en 3, amb requisits d’estudis de dret i/o experiència laboral. La participació dels electors també acaba en la tria dels dipuats.
    Al Bloc Nacionalista Valencià, esta funció recau a la Comissió Revisora de Comptes. Aquestos (són 3 en l’actualitat) , són nomenats a l’igual que la Comissió de Garanties de l’apartat anterior, al Congrés Nacional, per un sistema de votació majoritària.En el procés de tria participen tots el electors del Congrés (en el darrer Congrés estaven citats tots els militants). En l’actualitat el composen 3 membres. Cada elector podia votar a dos candidats, i els 3 més votats eren elegits.


Defensor del Poble


A l’Estat Espanyol existeix la figura del defensor del poble, que vetlarà per a que els drets reconeguts en la Constitució siguen exercits. Està regulat per una llei orgànica. I és elegit per les Corts Generals (Congrés i Senat).
    Al País Valencià, en canvi, existeix la figura anàloga del Síndic de Greuges. És triat per les Corts Valencianes. I s’encarrega de vigilar l’acompliment dels drets que atorga l’Estatut d’Autonomia ( i la Constitució Espanyola).
    Al Bloc Nacionalista Valencià, esta funció seria duta a terme per la Comissió de Garanties, ja vista en un apartat anterior.

Conclusions


Aquest anàlisi no pretén, ni pot, ser una anàlisi exhaustiva dels sistemes polítics. Per diversos motius. Primer de tot, no sóc graduat ni llicenciat en dret, i segon, per extensió. A més, ja hi ha diversos anàlisis, assignatures, tesis doctorals, etc. sobre el tema. Però si que ha pretès ser un resum del funcionament d’un partit polític, i una justificació de les estructures creades comparant-les amb els sistemes polítics coneguts, la Generalitat Valenciana i l’Estat Espanyol. Espere que siga clarificador i pedegògic.

Bibliografia


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TDDs + reutilització d'objectes en Visual Studio 2012

Doncs això, mai m'he mostrat partidari de cap metodologia de programació, ni tan sols de la programació orientada a objectes... però deu ser que em faig major ;) Anem a matar en un post dos pardals d'un tir. Anem a gastar una de les bases de les metodologies àgils (en realitat no té per què, es pot emprar en qualsevol metodologia) i anem a començar a veure com fer codi "multiplataforma". Anem a gastar Visual Studio 2012. Creem una solució de Portable Class Library (en C#): Creem una nova classe, Dau: namespace RollDice {     public class Dau     {     } Sense cap mètode. Per què sense cap mètode? Ahí està la gràcia dels TDD (Test Driven Development, Desenvolupament Orientat a Test). Anirem omplint la classe segons fallen els tests. Ara anem a afegir una nova solució, què serà de test c#: Ens crearà una classe de test buida, li canviarem el namespace per a que siga el mateix que la classe dau: [TestClass]     public class testDau     {          [TestMethod

Reciclant un vell portàtil (i 3)

O també podria titular-se, la primera aplicació en Android. Crec que vaig a deixar d'intentar reciclar este ordinador, no pot amb l'eclipse, he intentat fer esta aplicació i m'ha costat déu i ajuda. Provaré a fer coses que necessiten entorn gràfic en un altre ordinador. Quan comence la part de servidor, si que podré gastar-lo de nou, ja que node.js (Recomanat pel meu amic Jaume) és molt lleuger, i amb la llibreta que duu windows es podrà fer els programes de sobra ;). Bo, la primera aplicació l'he modificada un poc de l'anterior (l'aspecte), i l'he deixat com en la figura. Simplement he posat un botó, i dos textView. No vaig a entrar en detalls de com es fa, de posar noms adients ni res per l'estil, ja que és una aplicació menuda i de prova. l'objectiu serà que en el textView2 (que no es veu, està davall del textView1) aparega un missatge "has apretat el botó" en el moment que apretes el botó. Anirem al fitxer principal en java, en el

Google no és programari lliure

Duc des de ni sé els anys treballant en Linux. De fet, vaig passar de MS-DOS a Linux sense passar per windows 95. Només he gastat windows (ho he de confessar)per a jugar, i farà un any, el windows 8. No m'ha agradat i ara he tornat a Linux. Valga esta confessió personal per explicar el meu dubte existencial. Hi ha molta gent que critica Apple o Microsoft i diu que l'alternativa és Android , i es compra un Samung, per exemple. M'he parat a pensa-ho i pràcticament és el mateix. Android pot ser bastat en Linux i tinga bona part de codi obert, però hi ha una part que no. I el núvol de Google és completament tancat (algú té el codi del buscador o de gmail?). En general (i a no ser que instal·lem alguna rom on tot siga lliure), és un poc més lliure que ios (Darwin, el codi font del kernel d'ios, és de codi obert, el que és tancat és la seua interfície). És a dir que els serveis que proporcionen les tres companyies (buscador, correu, núvol...) són igual de tancats (i estan sig