El Poder Executiu
En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.).Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet.
Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només una llista “pactada” per tots els sectors del partit (des de la fundació al 1997, només ha havut una contesa electoral, entre les candidatures de Maria Josep Amigó i Enric Morera al 2003). Els membres de l’Executiva Nacional, també entren a formar part del Consell Nacional. I no sol haver modificacions posteriors.
El Poder Judicial
El poder Judicial a l’Estat Espanyol, a l’igual que els tribunals de comptes, es trien directa o indirectament des del l’executiu i/o el legislatiu: hi ha diversos “tribunals”: Tribunal Constitucional, Suprem… Però tenen el requisit que els nomenaments han de ser jurats. De forma anàloga passa al País Valencià, amb el TSJCV. Els electors no intervenen en cap decisió, (llevat de triar als diputats).En canvi, al Bloc Nacionalista Valencià, el poder judicial seria la Comissió de Garanties. Pot ser elegit tot militant, no cal tindre estudis de dret. I en el procés de tria participen tots el electors del Congrés (en el darrer Congrés estaven citats tots els militants). En l’actualitat el composen 3 membres. Cada elector podia votar a dos candidats, i els 3 més votats eren elegits.
Revisió de Comptes
En l’Estat Espanyol la revisió de comptes es realitza pel “Tribunal de Cuentas”, que ve regulada la seua composició per una Llei Orgànica (del 82, última modificació Ley Orgánica 3/2015) . El seu nomenament no és pel govern si no per Las Cortes Generales ( 6 membres per cada amb majoria reforçada, per tal solen pactar-se entre grups parlamentaris). Els membres tenen requisits de formació i/o experiència laboral per ser nomenats.Al País Valencià, existeix la figura, dins de la Generalitat, de la Sindicatura de Comptes. Regulada per una llei de Corts (última modificació Llei 16/2017). Es procedirà de manera anàloga al Tribunal de Cuentas, triar-los per Les Corts, de 3 en 3, amb requisits d’estudis de dret i/o experiència laboral. La participació dels electors també acaba en la tria dels dipuats.
Al Bloc Nacionalista Valencià, esta funció recau a la Comissió Revisora de Comptes. Aquestos (són 3 en l’actualitat) , són nomenats a l’igual que la Comissió de Garanties de l’apartat anterior, al Congrés Nacional, per un sistema de votació majoritària.En el procés de tria participen tots el electors del Congrés (en el darrer Congrés estaven citats tots els militants). En l’actualitat el composen 3 membres. Cada elector podia votar a dos candidats, i els 3 més votats eren elegits.
Defensor del Poble
A l’Estat Espanyol existeix la figura del defensor del poble, que vetlarà per a que els drets reconeguts en la Constitució siguen exercits. Està regulat per una llei orgànica. I és elegit per les Corts Generals (Congrés i Senat).
Al País Valencià, en canvi, existeix la figura anàloga del Síndic de Greuges. És triat per les Corts Valencianes. I s’encarrega de vigilar l’acompliment dels drets que atorga l’Estatut d’Autonomia ( i la Constitució Espanyola).
Al Bloc Nacionalista Valencià, esta funció seria duta a terme per la Comissió de Garanties, ja vista en un apartat anterior.
Conclusions
Aquest anàlisi no pretén, ni pot, ser una anàlisi exhaustiva dels sistemes polítics. Per diversos motius. Primer de tot, no sóc graduat ni llicenciat en dret, i segon, per extensió. A més, ja hi ha diversos anàlisis, assignatures, tesis doctorals, etc. sobre el tema. Però si que ha pretès ser un resum del funcionament d’un partit polític, i una justificació de les estructures creades comparant-les amb els sistemes polítics coneguts, la Generalitat Valenciana i l’Estat Espanyol. Espere que siga clarificador i pedegògic.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada