Ves al contingut principal

Entrades

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.).
Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet.
Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només…
Entrades recents

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (I)

Introducció Els partits polítics, intenten ser al seu funcionament un reflex del que volen per a la societat. És a dir, mantenen unes estructures de govern similars a les de la societat, establint certs paral·lelismes (llevat certes limitacions, clar).  En el present article, m’agradaria comparar el funcionament del partit a que pertany (el Bloc Nacionalista Valencià) amb el govern nacional valencià i l’estatal de Madrid.
Carta Magna En l’estat la carta magna és la Constitució Espanyola, va ser aprovada en 1978. Per a ser modificada, segons els articles calen majories reforçades (⅗ o ⅔), i un referèndum posterior. No hi ha revisió periòdica, si no ha de ser a iniciativa dels partits de Las Cortes. No és possible via Iniciativa Popular.  Ho podem trobar al Títol X. És la màxima llei legislativa. Per a l’autogovern valencià, la Carta Magna és l’Estatut d’Autonomia. Té rang de Llei Orgànica, per tant,està només un esglaó per davall de la Constitució Espanyola. Es podrà impulsar des de…

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia.
He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc.He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia.He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia.He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràcia.He vi…

Futur de Compromís

Acabe de fer un vídeo on explique la proposta que hem treballat des de Bloc i País per al funcionament futur de Compromís. Està fet un poc a pressa i corrent per què havia d'aprofitar 10 minuts de silenci que hi havia a casa.



És un resum casolà d'anar per casa. Podem trobar el document ací. En una propera edició, penjaré la presentació també.
En resum, el que demanem és:

Unes normes clares i que es cumplisquenUna composició més proporcionalQuè es done una solució decent a Gent de Compromís.Que tots estigam els menys descontents possible (minimitzar el descontent general).

Jo també em sé inventar les dades

Publicava un diari (http://www.eldiario.es/politica/bloque-independentista-perderia-mayoria-Parlament_0_688381321.html) que la majoria independentista en Catalunya deixaria de ser majoria. Publicant una enquesta telefònica. Tots sabem que així és impossible arribar a tots els estrats de de la societat: qui té telèfon fix hui en dia? Així i tot, la donem per "vàlida" jo també faig un estudi amb el mateix rigor, basant-me en l'última enquesta que publicaren abans de les darreres eleccions (http://www.eldiario.es/politica/partidos-independentistas-mayoria-absoluta-semana_0_432907023.html) i comparant-la amb el resultat de les eleccions (els resultats els he extret de http://www.argos.gva.es/ahe/indexv.html). Així jo he fet la meua extrapolació de dades amb un rigor científic em sembla que paregut (és a dir, cap):


ERC 40
Convergència 20
CUP 8
C’s 30
PSC 17
Podemos 10
PP 10


Per tant, la majoria independentista, continuaria sent majoria.

Què poden(m) fer els polítics nacionalistes valencians?

Davant del procés que s'ha encetat a Catalunya, el primer que m'agradaria és mostrar el meu suport. Pot ser s'hagen fet errors, com en tot en esta vida. Ara bé, votar no pot ser mai antidemocràtic, i per tant el seu destí els decidiran ells. 
Alguns hem observat, sempre amb il·lusió, que pot ser després d'ells anem nosaltres, els valencians. Però la realitat és tossuda. Mai hem tingut un sentiment nacionalista similar als catalans. I, possiblement, mentre no fem alguna cosa per canviar-ho, no el tindrem. Per exemple, podem veure l'evolució  segons el CIS del sentiment nacionalista/independentista valencià i català:

Durant els primers anys (94 i 97) es codificava del 0 al 10, però al 2005, preguntaren allò de "sólo español" (que ho he codificat com un 2), "más español que (gentilicio)" (que será un 4),  "igual español que (gentilicio)" (que serà un 6),  "más (gentilicio) que español" (que serà un 8) i "sólamente (gentilicio…

Parlem de Bloc i País?

Comence una nova etapa en el tema polític, de fet ja fa temps que la vaig començar, però ara ho fet involucrant-me activament als assumptes interns del meu partit. Em defineix a mi mateix com una persona activa (de vegades inclús hiperactiva), amb inquietuds i preocupacions, en definitiva, em mou les ganes de ser útil a la meua gent i l’estima pel meu país. Aquestes voluntats però, no les he vistes, o almenys, ja no les veig tan a sovint en el tarannà del meu partit. No negaré que, potser, tinc desavinences en l’actual línia de la direcció (allò que s’ha anomenat com el “aparato”), però la casuística dels últims viratges polítics no han deixat lloc a altra possibilitat. No vaig a repetir totes les actuacions que adés i ara van demostrar que els abanderats de la nova política no es comportaren com a tal. Tots sabem quines són. Però d'una si que en parlaré, una que per a mi fou bastant reiterativa i té molta relació en un dels principis de Goebbels, que és el de fer creure que la di…