Passa al contingut principal

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (I)

Introducció

Els partits polítics, intenten ser al seu funcionament un reflex del que volen per a la societat. És a dir, mantenen unes estructures de govern similars a les de la societat, establint certs paral·lelismes (llevat certes limitacions, clar).  En el present article, m’agradaria comparar el funcionament del partit a que pertany (el Bloc Nacionalista Valencià) amb el govern nacional valencià i l’estatal de Madrid.

Carta Magna

En l’estat la carta magna és la Constitució Espanyola, va ser aprovada en 1978. Per a ser modificada, segons els articles calen majories reforçades (⅗ o ⅔), i un referèndum posterior. No hi ha revisió periòdica, si no ha de ser a iniciativa dels partits de Las Cortes. No és possible via Iniciativa Popular.  Ho podem trobar al Títol X. És la màxima llei legislativa. Per a l’autogovern valencià, la Carta Magna és l’Estatut d’Autonomia. Té rang de Llei Orgànica, per tant,està només un esglaó per davall de la Constitució Espanyola. Es podrà impulsar des del Consell o des dels partits del Parlament Valencià. Per a qualsevol modificació caldrà ⅔ parts del Parlament tret d’una ampliació competencial on només caldrà majoria simple. Després caldrà aprovar-se en Las Cortes Generales( com a Llei Orgànica) i passar per un referèndum de revalidació. Per al Bloc Nacionalista Valencià, la Carta Magna, són els Estatuts. No es poden modificar (almenys no disposa de cap mencanisme per a fer-se, encara què es van modificar per obligació legal, crean un limbo “jurídic”). Els Estatuts són vàlids entre congressos, què solen celebrar-se cada quatre anys, participant de manera directa (en la darrera) o indirecta  a través de delegats (en les anteriors).

Poder Legislatiu

El poder legislatiu en l’Estat l’exerceixen Las Cortes Generales, composades per Congreso de los Diputados y el Senado, i que, quan hi ha eleccions, es faran a les dos cambres conjuntament. Al Congrés, només es pot accedir a través del sistema electoral, la circumscripció electoral és la província. En cada província es reparteixen diputats (cada província tindrà un mínim de diputats fixats per la Constitució, i la resta és completarà fins al que indique la llei electoral  fins completar el màxim, 350 en l’actualitat que podria ampliar-se fins a 400 sense modificar la constitució) mitjançant candidatures de llista tancada i repartits proporcionalment mitjançant la llei d’Hont. Això propícia la participació en forma de partits, per tal de confeccionar la llista tancada. Les províncies interiors estan clarament sobrerepresentades respecte a les perifèriques (Castella i Lleó té els mateixos diputats que el País Valencià amb una població 5 vegades inferior).  Cap candidatura que no passe del 3% dels vots entrarà en el recompte, però, atès el repartiment, la barrera efectiva sol estar sobre el 10% o més, segons província També existeix una segona cambra, El Senado, amb funció legislativa, en teoria per donar cobertura territorial, on el sistema d’elecció és un sistema majoritari de llista oberta. On en cada circumscripció  s’elegeixen entre 1 i 4 senadors (en la majoria de províncies 4 sense importar població). Cada papereta pot tindre 3 vots, però, en la pràctica, la llista oberta no aconsegueix la seua intenacionalitat de representació oberta i plural, sinó què solen obtindre representació el dos partits més votats, independentment  de les persones, obtenint el primer 3, i el segon 1. Això, conjuntament al tamany de la circumscripció on no es respecta la població per al nombre d’escons, facilita la majoria del bipartidisme en la cambra. (Els PANEs solen estar en les províncies més poblades i de la costa). Hi ha una segona manera d’accedir-hi, i és a través de les eleccions autonòmiques, donant a cada cambra la potestat d’elegir un senador, més un senador extra per cada milió d’habitants. En l’actualitat, amb molt poques modificacions, el Senat seria completament prescindible. AlPaís Valencià el poder legislatiu rau en Les Corts que només disposa d’una cambra. Els diputats són elegits de manera anàloga al Congreso de los diputados. En cada circumscripció (provincial) hi ha un mínim de 20 (segons l’estatut), i es reparteixen fins a un màxim de 99 segons l’estatut (i és la xifra actual) proporcionalment per població, aplicant la Llei d’Hont sobre les candidatures què són llistes tancades. Segons la llei electoral actual, cap candidatura que no passe del 5% arreu del país, sumant les tres circumscripcions pot participar en el repartiment dels escons, impedint així, entre altres coses, la pluralitat i l’aparició de candidatures “provincials”. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder legislatiu rau al seu Consell Nacional. Hi ha diverses maneres de ser Conseller Nacional, amb diferents normes electorals:
  1. En la celebració del Congrés Nacional
    1. A votació del Congrés, s’elegeixen un nombre de consellers (al darrer foren 33) de manera que els més votats (tenint en compte la paritat això no és així) seran els elegits. Cada votant pot elegir entre un nombre determinat de consellers, sense importar l’ordre (13 al darrer congrés)
    2. Els membres de la Comissió Revisora de Comptes, 3 en l’actualitat, on cada votant podia votar a 2.
    3. Votació de l’executiva, on es presenten candidatures a l’Executiva Nacional en forma de llista tancada. Els membres de la llista guanyadora, queden automàticament inclosos al Consell Nacional.
  2. Als Congressos Comarcals
    1. De manera anàloga al Congrés Nacional, en cada comarca ens realitza una votació on en cada votant pot votar fins (aproximandament) la meitat del nombre màxim total de Consellers que li corresponen (1 conseller per cada 30 militants, al darrer).
    2. El Secretari/a Comarcal serà elegit amb una llista tancada. La llista més votada formarà el l’Executiva Comarcal, i el Secretari Comarcal serà membre del Consell Nacional
  3. A la candidatura de joves, l’organització juvenil del BLOC, al seu congrés triarà els seu representants, 15 al darrer congrés, de manera anàloga als anteriors congresos.
  4. Un membre per cada corrent legalment constituida o partit incluit al si del Bloc Nacionalista Valencià.
  5. Altres mètodes d’elecció de membres de l’Executiva, (representat de Joves, de Dones amb Compromís…)
En resum, podem veure que hi ha entres diverses maneres no excloents (pots presentar-te a totes) de ser membre del Consell Nacional.  8 Per a joves i 6 per a adults.
... (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

TDDs + reutilització d'objectes en Visual Studio 2012

Doncs això, mai m'he mostrat partidari de cap metodologia de programació, ni tan sols de la programació orientada a objectes... però deu ser que em faig major ;) Anem a matar en un post dos pardals d'un tir. Anem a gastar una de les bases de les metodologies àgils (en realitat no té per què, es pot emprar en qualsevol metodologia) i anem a començar a veure com fer codi "multiplataforma". Anem a gastar Visual Studio 2012. Creem una solució de Portable Class Library (en C#): Creem una nova classe, Dau: namespace RollDice {     public class Dau     {     } Sense cap mètode. Per què sense cap mètode? Ahí està la gràcia dels TDD (Test Driven Development, Desenvolupament Orientat a Test). Anirem omplint la classe segons fallen els tests. Ara anem a afegir una nova solució, què serà de test c#: Ens crearà una classe de test buida, li canviarem el namespace per a que siga el mateix que la classe dau: [TestClass]     public class testDau     {          [TestMethod

Reciclant un vell portàtil (i 3)

O també podria titular-se, la primera aplicació en Android. Crec que vaig a deixar d'intentar reciclar este ordinador, no pot amb l'eclipse, he intentat fer esta aplicació i m'ha costat déu i ajuda. Provaré a fer coses que necessiten entorn gràfic en un altre ordinador. Quan comence la part de servidor, si que podré gastar-lo de nou, ja que node.js (Recomanat pel meu amic Jaume) és molt lleuger, i amb la llibreta que duu windows es podrà fer els programes de sobra ;). Bo, la primera aplicació l'he modificada un poc de l'anterior (l'aspecte), i l'he deixat com en la figura. Simplement he posat un botó, i dos textView. No vaig a entrar en detalls de com es fa, de posar noms adients ni res per l'estil, ja que és una aplicació menuda i de prova. l'objectiu serà que en el textView2 (que no es veu, està davall del textView1) aparega un missatge "has apretat el botó" en el moment que apretes el botó. Anirem al fitxer principal en java, en el

Google no és programari lliure

Duc des de ni sé els anys treballant en Linux. De fet, vaig passar de MS-DOS a Linux sense passar per windows 95. Només he gastat windows (ho he de confessar)per a jugar, i farà un any, el windows 8. No m'ha agradat i ara he tornat a Linux. Valga esta confessió personal per explicar el meu dubte existencial. Hi ha molta gent que critica Apple o Microsoft i diu que l'alternativa és Android , i es compra un Samung, per exemple. M'he parat a pensa-ho i pràcticament és el mateix. Android pot ser bastat en Linux i tinga bona part de codi obert, però hi ha una part que no. I el núvol de Google és completament tancat (algú té el codi del buscador o de gmail?). En general (i a no ser que instal·lem alguna rom on tot siga lliure), és un poc més lliure que ios (Darwin, el codi font del kernel d'ios, és de codi obert, el que és tancat és la seua interfície). És a dir que els serveis que proporcionen les tres companyies (buscador, correu, núvol...) són igual de tancats (i estan sig