Ves al contingut principal

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (I)

Introducció

Els partits polítics, intenten ser al seu funcionament un reflex del que volen per a la societat. És a dir, mantenen unes estructures de govern similars a les de la societat, establint certs paral·lelismes (llevat certes limitacions, clar).  En el present article, m’agradaria comparar el funcionament del partit a que pertany (el Bloc Nacionalista Valencià) amb el govern nacional valencià i l’estatal de Madrid.

Carta Magna

En l’estat la carta magna és la Constitució Espanyola, va ser aprovada en 1978. Per a ser modificada, segons els articles calen majories reforçades (⅗ o ⅔), i un referèndum posterior. No hi ha revisió periòdica, si no ha de ser a iniciativa dels partits de Las Cortes. No és possible via Iniciativa Popular.  Ho podem trobar al Títol X. És la màxima llei legislativa. Per a l’autogovern valencià, la Carta Magna és l’Estatut d’Autonomia. Té rang de Llei Orgànica, per tant,està només un esglaó per davall de la Constitució Espanyola. Es podrà impulsar des del Consell o des dels partits del Parlament Valencià. Per a qualsevol modificació caldrà ⅔ parts del Parlament tret d’una ampliació competencial on només caldrà majoria simple. Després caldrà aprovar-se en Las Cortes Generales( com a Llei Orgànica) i passar per un referèndum de revalidació. Per al Bloc Nacionalista Valencià, la Carta Magna, són els Estatuts. No es poden modificar (almenys no disposa de cap mencanisme per a fer-se, encara què es van modificar per obligació legal, crean un limbo “jurídic”). Els Estatuts són vàlids entre congressos, què solen celebrar-se cada quatre anys, participant de manera directa (en la darrera) o indirecta  a través de delegats (en les anteriors).

Poder Legislatiu

El poder legislatiu en l’Estat l’exerceixen Las Cortes Generales, composades per Congreso de los Diputados y el Senado, i que, quan hi ha eleccions, es faran a les dos cambres conjuntament. Al Congrés, només es pot accedir a través del sistema electoral, la circumscripció electoral és la província. En cada província es reparteixen diputats (cada província tindrà un mínim de diputats fixats per la Constitució, i la resta és completarà fins al que indique la llei electoral  fins completar el màxim, 350 en l’actualitat que podria ampliar-se fins a 400 sense modificar la constitució) mitjançant candidatures de llista tancada i repartits proporcionalment mitjançant la llei d’Hont. Això propícia la participació en forma de partits, per tal de confeccionar la llista tancada. Les províncies interiors estan clarament sobrerepresentades respecte a les perifèriques (Castella i Lleó té els mateixos diputats que el País Valencià amb una població 5 vegades inferior).  Cap candidatura que no passe del 3% dels vots entrarà en el recompte, però, atès el repartiment, la barrera efectiva sol estar sobre el 10% o més, segons província També existeix una segona cambra, El Senado, amb funció legislativa, en teoria per donar cobertura territorial, on el sistema d’elecció és un sistema majoritari de llista oberta. On en cada circumscripció  s’elegeixen entre 1 i 4 senadors (en la majoria de províncies 4 sense importar població). Cada papereta pot tindre 3 vots, però, en la pràctica, la llista oberta no aconsegueix la seua intenacionalitat de representació oberta i plural, sinó què solen obtindre representació el dos partits més votats, independentment  de les persones, obtenint el primer 3, i el segon 1. Això, conjuntament al tamany de la circumscripció on no es respecta la població per al nombre d’escons, facilita la majoria del bipartidisme en la cambra. (Els PANEs solen estar en les províncies més poblades i de la costa). Hi ha una segona manera d’accedir-hi, i és a través de les eleccions autonòmiques, donant a cada cambra la potestat d’elegir un senador, més un senador extra per cada milió d’habitants. En l’actualitat, amb molt poques modificacions, el Senat seria completament prescindible. AlPaís Valencià el poder legislatiu rau en Les Corts que només disposa d’una cambra. Els diputats són elegits de manera anàloga al Congreso de los diputados. En cada circumscripció (provincial) hi ha un mínim de 20 (segons l’estatut), i es reparteixen fins a un màxim de 99 segons l’estatut (i és la xifra actual) proporcionalment per població, aplicant la Llei d’Hont sobre les candidatures què són llistes tancades. Segons la llei electoral actual, cap candidatura que no passe del 5% arreu del país, sumant les tres circumscripcions pot participar en el repartiment dels escons, impedint així, entre altres coses, la pluralitat i l’aparició de candidatures “provincials”. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder legislatiu rau al seu Consell Nacional. Hi ha diverses maneres de ser Conseller Nacional, amb diferents normes electorals:
  1. En la celebració del Congrés Nacional
    1. A votació del Congrés, s’elegeixen un nombre de consellers (al darrer foren 33) de manera que els més votats (tenint en compte la paritat això no és així) seran els elegits. Cada votant pot elegir entre un nombre determinat de consellers, sense importar l’ordre (13 al darrer congrés)
    2. Els membres de la Comissió Revisora de Comptes, 3 en l’actualitat, on cada votant podia votar a 2.
    3. Votació de l’executiva, on es presenten candidatures a l’Executiva Nacional en forma de llista tancada. Els membres de la llista guanyadora, queden automàticament inclosos al Consell Nacional.
  2. Als Congressos Comarcals
    1. De manera anàloga al Congrés Nacional, en cada comarca ens realitza una votació on en cada votant pot votar fins (aproximandament) la meitat del nombre màxim total de Consellers que li corresponen (1 conseller per cada 30 militants, al darrer).
    2. El Secretari/a Comarcal serà elegit amb una llista tancada. La llista més votada formarà el l’Executiva Comarcal, i el Secretari Comarcal serà membre del Consell Nacional
  3. A la candidatura de joves, l’organització juvenil del BLOC, al seu congrés triarà els seu representants, 15 al darrer congrés, de manera anàloga als anteriors congresos.
  4. Un membre per cada corrent legalment constituida o partit incluit al si del Bloc Nacionalista Valencià.
  5. Altres mètodes d’elecció de membres de l’Executiva, (representat de Joves, de Dones amb Compromís…)
En resum, podem veure que hi ha entres diverses maneres no excloents (pots presentar-te a totes) de ser membre del Consell Nacional.  8 Per a joves i 6 per a adults.
... (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia.
He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc.He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia.He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia.He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràcia.He vi…

Parlem de Bloc i País?

Comence una nova etapa en el tema polític, de fet ja fa temps que la vaig començar, però ara ho fet involucrant-me activament als assumptes interns del meu partit. Em defineix a mi mateix com una persona activa (de vegades inclús hiperactiva), amb inquietuds i preocupacions, en definitiva, em mou les ganes de ser útil a la meua gent i l’estima pel meu país. Aquestes voluntats però, no les he vistes, o almenys, ja no les veig tan a sovint en el tarannà del meu partit. No negaré que, potser, tinc desavinences en l’actual línia de la direcció (allò que s’ha anomenat com el “aparato”), però la casuística dels últims viratges polítics no han deixat lloc a altra possibilitat. No vaig a repetir totes les actuacions que adés i ara van demostrar que els abanderats de la nova política no es comportaren com a tal. Tots sabem quines són. Però d'una si que en parlaré, una que per a mi fou bastant reiterativa i té molta relació en un dels principis de Goebbels, que és el de fer creure que la di…

Què poden(m) fer els polítics nacionalistes valencians?

Davant del procés que s'ha encetat a Catalunya, el primer que m'agradaria és mostrar el meu suport. Pot ser s'hagen fet errors, com en tot en esta vida. Ara bé, votar no pot ser mai antidemocràtic, i per tant el seu destí els decidiran ells. 
Alguns hem observat, sempre amb il·lusió, que pot ser després d'ells anem nosaltres, els valencians. Però la realitat és tossuda. Mai hem tingut un sentiment nacionalista similar als catalans. I, possiblement, mentre no fem alguna cosa per canviar-ho, no el tindrem. Per exemple, podem veure l'evolució  segons el CIS del sentiment nacionalista/independentista valencià i català:

Durant els primers anys (94 i 97) es codificava del 0 al 10, però al 2005, preguntaren allò de "sólo español" (que ho he codificat com un 2), "más español que (gentilicio)" (que será un 4),  "igual español que (gentilicio)" (que serà un 6),  "más (gentilicio) que español" (que serà un 8) i "sólamente (gentilicio…