Passa al contingut principal

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (I)

Introducció

Els partits polítics, intenten ser al seu funcionament un reflex del que volen per a la societat. És a dir, mantenen unes estructures de govern similars a les de la societat, establint certs paral·lelismes (llevat certes limitacions, clar).  En el present article, m’agradaria comparar el funcionament del partit a que pertany (el Bloc Nacionalista Valencià) amb el govern nacional valencià i l’estatal de Madrid.

Carta Magna

En l’estat la carta magna és la Constitució Espanyola, va ser aprovada en 1978. Per a ser modificada, segons els articles calen majories reforçades (⅗ o ⅔), i un referèndum posterior. No hi ha revisió periòdica, si no ha de ser a iniciativa dels partits de Las Cortes. No és possible via Iniciativa Popular.  Ho podem trobar al Títol X. És la màxima llei legislativa. Per a l’autogovern valencià, la Carta Magna és l’Estatut d’Autonomia. Té rang de Llei Orgànica, per tant,està només un esglaó per davall de la Constitució Espanyola. Es podrà impulsar des del Consell o des dels partits del Parlament Valencià. Per a qualsevol modificació caldrà ⅔ parts del Parlament tret d’una ampliació competencial on només caldrà majoria simple. Després caldrà aprovar-se en Las Cortes Generales( com a Llei Orgànica) i passar per un referèndum de revalidació. Per al Bloc Nacionalista Valencià, la Carta Magna, són els Estatuts. No es poden modificar (almenys no disposa de cap mencanisme per a fer-se, encara què es van modificar per obligació legal, crean un limbo “jurídic”). Els Estatuts són vàlids entre congressos, què solen celebrar-se cada quatre anys, participant de manera directa (en la darrera) o indirecta  a través de delegats (en les anteriors).

Poder Legislatiu

El poder legislatiu en l’Estat l’exerceixen Las Cortes Generales, composades per Congreso de los Diputados y el Senado, i que, quan hi ha eleccions, es faran a les dos cambres conjuntament. Al Congrés, només es pot accedir a través del sistema electoral, la circumscripció electoral és la província. En cada província es reparteixen diputats (cada província tindrà un mínim de diputats fixats per la Constitució, i la resta és completarà fins al que indique la llei electoral  fins completar el màxim, 350 en l’actualitat que podria ampliar-se fins a 400 sense modificar la constitució) mitjançant candidatures de llista tancada i repartits proporcionalment mitjançant la llei d’Hont. Això propícia la participació en forma de partits, per tal de confeccionar la llista tancada. Les províncies interiors estan clarament sobrerepresentades respecte a les perifèriques (Castella i Lleó té els mateixos diputats que el País Valencià amb una població 5 vegades inferior).  Cap candidatura que no passe del 3% dels vots entrarà en el recompte, però, atès el repartiment, la barrera efectiva sol estar sobre el 10% o més, segons província També existeix una segona cambra, El Senado, amb funció legislativa, en teoria per donar cobertura territorial, on el sistema d’elecció és un sistema majoritari de llista oberta. On en cada circumscripció  s’elegeixen entre 1 i 4 senadors (en la majoria de províncies 4 sense importar població). Cada papereta pot tindre 3 vots, però, en la pràctica, la llista oberta no aconsegueix la seua intenacionalitat de representació oberta i plural, sinó què solen obtindre representació el dos partits més votats, independentment  de les persones, obtenint el primer 3, i el segon 1. Això, conjuntament al tamany de la circumscripció on no es respecta la població per al nombre d’escons, facilita la majoria del bipartidisme en la cambra. (Els PANEs solen estar en les províncies més poblades i de la costa). Hi ha una segona manera d’accedir-hi, i és a través de les eleccions autonòmiques, donant a cada cambra la potestat d’elegir un senador, més un senador extra per cada milió d’habitants. En l’actualitat, amb molt poques modificacions, el Senat seria completament prescindible. AlPaís Valencià el poder legislatiu rau en Les Corts que només disposa d’una cambra. Els diputats són elegits de manera anàloga al Congreso de los diputados. En cada circumscripció (provincial) hi ha un mínim de 20 (segons l’estatut), i es reparteixen fins a un màxim de 99 segons l’estatut (i és la xifra actual) proporcionalment per població, aplicant la Llei d’Hont sobre les candidatures què són llistes tancades. Segons la llei electoral actual, cap candidatura que no passe del 5% arreu del país, sumant les tres circumscripcions pot participar en el repartiment dels escons, impedint així, entre altres coses, la pluralitat i l’aparició de candidatures “provincials”. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder legislatiu rau al seu Consell Nacional. Hi ha diverses maneres de ser Conseller Nacional, amb diferents normes electorals:
  1. En la celebració del Congrés Nacional
    1. A votació del Congrés, s’elegeixen un nombre de consellers (al darrer foren 33) de manera que els més votats (tenint en compte la paritat això no és així) seran els elegits. Cada votant pot elegir entre un nombre determinat de consellers, sense importar l’ordre (13 al darrer congrés)
    2. Els membres de la Comissió Revisora de Comptes, 3 en l’actualitat, on cada votant podia votar a 2.
    3. Votació de l’executiva, on es presenten candidatures a l’Executiva Nacional en forma de llista tancada. Els membres de la llista guanyadora, queden automàticament inclosos al Consell Nacional.
  2. Als Congressos Comarcals
    1. De manera anàloga al Congrés Nacional, en cada comarca ens realitza una votació on en cada votant pot votar fins (aproximandament) la meitat del nombre màxim total de Consellers que li corresponen (1 conseller per cada 30 militants, al darrer).
    2. El Secretari/a Comarcal serà elegit amb una llista tancada. La llista més votada formarà el l’Executiva Comarcal, i el Secretari Comarcal serà membre del Consell Nacional
  3. A la candidatura de joves, l’organització juvenil del BLOC, al seu congrés triarà els seu representants, 15 al darrer congrés, de manera anàloga als anteriors congresos.
  4. Un membre per cada corrent legalment constituida o partit incluit al si del Bloc Nacionalista Valencià.
  5. Altres mètodes d’elecció de membres de l’Executiva, (representat de Joves, de Dones amb Compromís…)
En resum, podem veure que hi ha entres diverses maneres no excloents (pots presentar-te a totes) de ser membre del Consell Nacional.  8 Per a joves i 6 per a adults.
... (Continuarà)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.).
Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet.
Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només…

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia.
He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc.He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia.He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia.He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràcia.He vi…