Jo també em sé inventar les dades

Publicava un diari (http://www.eldiario.es/politica/bloque-independentista-perderia-mayoria-Parlament_0_688381321.html) que la majoria independentista en Catalunya deixaria de ser majoria. Publicant una enquesta telefònica. Tots sabem que així és impossible arribar a tots els estrats de de la societat: qui té telèfon fix hui en dia? Així i tot, la donem per "vàlida" jo també faig un estudi amb el mateix rigor, basant-me en l'última enquesta que publicaren abans de les darreres eleccions (http://www.eldiario.es/politica/partidos-independentistas-mayoria-absoluta-semana_0_432907023.html) i comparant-la amb el resultat de les eleccions (els resultats els he extret de http://www.argos.gva.es/ahe/indexv.html). Així jo he fet la meua extrapolació de dades amb un rigor científic em sembla que paregut (és a dir, cap):

ERC 40
Convergència 20
CUP 8
C’s 30
PSC 17
Podemos 10
PP 10

Per tant, la majoria independentista, continuaria sent majoria.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.). Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només

Més informació

Anàlisi d'eleccions estatals

Estes eleccions (estatals) han marcat una important fita electoral en la comparació de forces, sobretot en l'eix esquerra dreta. Eixa ha segut l'agenda política, marcada, en la meua opinió, pel PSOE. La campanya ha consistit en la por a VOX i a que torne la dreta ( ja fa molts anys que gasten eixe argument), i esta vegada pareix que VOX ha segut una amenaça suficient per mobilitzar el vot on no s'ha sabut interpretar que tot era una campanya dirigida. En especial, per a Compromís, ha segut un resultat, què, per ser políticament correcte, no a assolit els objectius: recordem que es plantejava traure'n 5 diputats i tindre grup parlamentari propi. El resultat ha segut el que tots sabem, 1 diputat. Alguns en Compromís (i fora) atribueixen el resultat al no haver pacte amb Podemos. Però aquest partit, ha perdut un 25% de vots i un 40% dels diputats (difícil de fer els càlculs exactes per tal de destriar les confluències). Per tant, ajuntar-se amb un partit a la baixa (men

Més informació

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia. He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc. He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia. He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia. He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràc

Més informació

Vicent Fernàndez

Cercar en aquest blog