Passa al contingut principal

Recuperar les dades amb els arxius d'una base de dades mysql

Una cosa que pareix que li passe a més gent és que ubuntu (al meu cas LliureX) done un error de dependències al servidor mysql y impedisca la seua instal·lació (o en el meu cas actualització, esborrant la versió vella però impedint instal·lar la nova).
Per sort vaig fer una còpia de les carpetes per si de cas, però la més important és:
/var/lib/mysql
Un dels passos per pode instal·lar es esborrar eixa carpeta i intentar desinstalar, cosa que vaig fer, i a la de 1000 intents ho vaig aconseguir. Es donava el cas que el backup que havia fet (la política de backups és una altra discusió) no era correcte i només contenia estructura. Per tant, ja em veia perdent un dia o dos picant les dades (ja duia un dia perdut intentant reinstal·lanr el servidor). Bo, com ho he pogut recuperar? Doncs fàcil, quan saps com ;).
 Les bases de dades, en mysql, són carpetes amb arxius, cada carpeta té el nom de la base de dades.  Haurem de parar el servidor mysql per fer estes operacions (sudo service mysql stop) :
El primer pas és copiar eixa carpeta a /var/lib/mysql. Si intentem entrar des de mysql, ara només podrem veure el nom de la base de dades. Per què? Per què si ho fem, ho haurem fet amb "sudo cp", i això copia com a root.
El següent pas, serà canviar els permisos de la carpeta i el seu contingut a l'usuari i grup mysql (chmod/chgrp -R mysql ...). Si ho intentem ara, veurem les taules però no el contingut.
Per tant faltarà una cosa, i és actualitzar els índex, estos estan a l'arxiu ibdata1, que haurem de copiar de l'arrel del nostre backup, i canviar els permisos a mysql/mysql, ja que si no ho fem, el servidor no tindrà permisos per a llegir eixe arxiu i per tant, no arrancarà.
Una vegada fet açò, podrem arrancar el servidor i veurem la nostra base de dades amb estructura i dades recuperada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.). Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només

Anàlisi d'eleccions estatals

Estes eleccions (estatals) han marcat una important fita electoral en la comparació de forces, sobretot en l'eix esquerra dreta. Eixa ha segut l'agenda política, marcada, en la meua opinió, pel PSOE. La campanya ha consistit en la por a VOX i a que torne la dreta ( ja fa molts anys que gasten eixe argument), i esta vegada pareix que VOX ha segut una amenaça suficient per mobilitzar el vot on no s'ha sabut interpretar que tot era una campanya dirigida. En especial, per a Compromís, ha segut un resultat, què, per ser políticament correcte, no a assolit els objectius: recordem que es plantejava traure'n 5 diputats i tindre grup parlamentari propi. El resultat ha segut el que tots sabem, 1 diputat. Alguns en Compromís (i fora) atribueixen el resultat al no haver pacte amb Podemos. Però aquest partit, ha perdut un 25% de vots i un 40% dels diputats (difícil de fer els càlculs exactes per tal de destriar les confluències). Per tant, ajuntar-se amb un partit a la baixa (men

Hui he vist la por als ulls

Estic trist ,molt trist.Vinc de la manifestació del 9 d'octubre i, puc dir que he vist moltes coses, però el que no he vist és democràcia. He vist moltes banderes d'Espanya i blaveres dels increpadors, però no he vist democràcia. Les seues paraules eren "ven aquí fuera", "te voy a meter esa bandera por el coño", etc. He vist com manifestants fàcilment identificables entraven a provocar i la Policia Nacional no feia res per evitar-ho, però no he vist democràcia. He vist com un pare utilitzava al seu fill per provocar, i amb actitud agresiva (inclús anava a pegar-li manotada a un), però no he vist democràcia. He vist com es permetia una manifestació no autoritzada que podia alterar l'ordre públic. Segons la sacrosanta Constitució Espanyola, això és il·legal, però no he vist democràcia. He vist com la Policia Nacional tractava respectuosament, i inclús es coordinava amb els feixites. A nosaltres ens miraven amb cara de fàstic, però no he vist democràc