Tinc un greu problema que ja he descrit en uns altres posts. M'agrada provar una tecnologia i quan ja faig algo, perd l'interés en mi. Ara intentaré què no ho faça. Em vaig proposar a mi mateixa programar videojocs. És una de les meues assignatures pendents. Després de pegar-me algunes òsties que altres, especialment, per què pensava que la part principal era la del programador, però ja he vist i comprés que no, he trobat la tecnologia adequada. Farà uns 16 anys ho vaig intentar en ASM (i no ho vaig aconseguir). Després en Pascal, C... fa poc menys d'un any ho vaig intentar amb MonoGame. També em vaig cansar. Finalment he aconseguit dur un xicotet projecte a terme amb Unity. La primera ventaja que té, és que pots comprar (alguns són debades) assets (gràfics, so, scripts...), cosa que et permet, si eres un patan amb els programes de disseny gràfic com jo, obtindre algua imatge per als jocs. La segona és que té una versió gratuïta (amb certs límits). Total, que després de un parell de setmanes, seguir diversos tutorials i pegar-me unes quantes cabotades contra la paret, he aconseguit fer un clon del Simon (seguir la seqüència). De moment, he fet un cutre (recordeu que no sé dibuixar ni en paper ni per ordinador) joc, però qui sap... Podeu observar una demo en http://drpep.vicentfernandez.cat. Prompte estarà disponible per Android i possiblement per altres plataformes, ja què unity et permet fer-ho de manera més o menys senzilla i gratuïta:
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada