Com em torna a picar el cuquet de programar en assemblador (asm a partir d'ara), i sempre la gent em preguta per què? quina utilitat té... doncs bé, la justificació teòrica (dels llibres) què donen, és què tens un major control de la màquina, pots optimitzar codi... Fent una analogia mecànica, sempre comparen un canvi de marxes manual (asm) i un automàtic (C++), no vull ni pensar que seria el VB.NET actual... potser conduir amb la ment.
Anem a posar un exemple, si tinguem este programa en C:
#include <stdio.h>
void main(){
int i;
int vector[10];
for(i=0;i<=9;i++) vector[i]=0;
}
fem una compilació per veure que s'executa realment (gcc -S) i obtenim el següent codi en asm:
.file "prova.c"
.text
.globl main
.type main, @function
main:
pushl %ebp
movl %esp, %ebp
subl $48, %esp
movl $0, -4(%ebp)
jmp .L2
.L3:
movl -4(%ebp), %eax
movl $0, -44(%ebp,%eax,4)
addl $1, -4(%ebp)
.L2:
cmpl $9, -4(%ebp)
jle .L3
leave
ret
Si observerm, el codi de la copia del vector (inicialitzar a 0), es fa entre .L3, i .L2. Realment podriem fer-ho amb menys instruccions, per exemple:
lea edi, vector
mov ecx,9
xor eax,eax
repsz stosd
Possiblement no siga un bon exemple per què simplement ens estalviariem una instrucció o dos ;), però per a certes coses, no és "recomanat", si no imprescindible, sobretot la interacció amb els hardware. Realment es fa farragosa amb llenguatges com C, quan és molt senzilla en asm. Encara que la millor cosa és juntar-les les dos. Fer parts no crítiques en llenguatges d'alt nivell, i parts crítiques (que necessiten optimització, d'accés al hardware...) en asm. I després mesclar-ho tot.
Un ús curiós és el shellcode, que s'usa en programes maliciosos, per executar instruccions que no deurien de ser executades. Es passa el shellcode com a paràmetre i es fa que "d'alguna manera" salte l'execució del programa del fil normal fins al paràmetre. Eixe codi pot obrir un shell, o qualsevol altra cosa que "considerem convenient". Llàstima que vaig pedre el meu PFC, sóc un desastre, però tractava sobre el tema, a veure si em torne a reenganxar ;).
Anem a posar un exemple, si tinguem este programa en C:
#include <stdio.h>
void main(){
int i;
int vector[10];
for(i=0;i<=9;i++) vector[i]=0;
}
fem una compilació per veure que s'executa realment (gcc -S) i obtenim el següent codi en asm:
.file "prova.c"
.text
.globl main
.type main, @function
main:
pushl %ebp
movl %esp, %ebp
subl $48, %esp
movl $0, -4(%ebp)
jmp .L2
.L3:
movl -4(%ebp), %eax
movl $0, -44(%ebp,%eax,4)
addl $1, -4(%ebp)
.L2:
cmpl $9, -4(%ebp)
jle .L3
leave
ret
Si observerm, el codi de la copia del vector (inicialitzar a 0), es fa entre .L3, i .L2. Realment podriem fer-ho amb menys instruccions, per exemple:
lea edi, vector
mov ecx,9
xor eax,eax
repsz stosd
Possiblement no siga un bon exemple per què simplement ens estalviariem una instrucció o dos ;), però per a certes coses, no és "recomanat", si no imprescindible, sobretot la interacció amb els hardware. Realment es fa farragosa amb llenguatges com C, quan és molt senzilla en asm. Encara que la millor cosa és juntar-les les dos. Fer parts no crítiques en llenguatges d'alt nivell, i parts crítiques (que necessiten optimització, d'accés al hardware...) en asm. I després mesclar-ho tot.
Un ús curiós és el shellcode, que s'usa en programes maliciosos, per executar instruccions que no deurien de ser executades. Es passa el shellcode com a paràmetre i es fa que "d'alguna manera" salte l'execució del programa del fil normal fins al paràmetre. Eixe codi pot obrir un shell, o qualsevol altra cosa que "considerem convenient". Llàstima que vaig pedre el meu PFC, sóc un desastre, però tractava sobre el tema, a veure si em torne a reenganxar ;).
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada