Passa al contingut principal

Programació en assemblador

Com em torna a picar el cuquet de programar en assemblador (asm a partir d'ara), i sempre la gent em preguta per què? quina utilitat té... doncs bé, la justificació teòrica (dels llibres) què donen, és què tens un major control de la màquina, pots optimitzar codi... Fent una analogia mecànica, sempre comparen un canvi de marxes manual (asm) i  un automàtic (C++),  no vull ni pensar que seria el VB.NET actual... potser conduir amb la ment.
Anem a posar un exemple, si tinguem este programa en C:


#include <stdio.h>
void main(){
     int i;
     int vector[10];
     for(i=0;i<=9;i++) vector[i]=0;
}

fem una compilació per veure que s'executa realment (gcc -S) i obtenim el següent codi en asm:
        .file   "prova.c"
        .text
.globl main
        .type   main, @function
main:
        pushl   %ebp
        movl    %esp, %ebp
        subl    $48, %esp
        movl    $0, -4(%ebp)
        jmp     .L2
.L3:
        movl    -4(%ebp), %eax
        movl    $0, -44(%ebp,%eax,4)
        addl    $1, -4(%ebp)
.L2:
        cmpl    $9, -4(%ebp)
        jle     .L3
        leave
        ret


Si observerm, el codi de la copia del vector (inicialitzar a 0),  es fa entre .L3, i  .L2. Realment podriem fer-ho amb menys instruccions, per exemple:
   lea edi, vector
   mov ecx,9
   xor eax,eax
   repsz stosd


Possiblement no siga un bon exemple per què simplement ens estalviariem una instrucció o dos ;), però per a certes coses, no és "recomanat", si no imprescindible, sobretot la interacció amb els hardware. Realment es fa farragosa amb llenguatges com C, quan és molt senzilla en asm. Encara que la millor cosa és juntar-les les dos. Fer parts no crítiques en llenguatges d'alt nivell, i parts crítiques (que necessiten optimització, d'accés al hardware...) en asm. I després mesclar-ho tot.

Un ús curiós és el shellcode, que s'usa en programes maliciosos, per executar instruccions que no deurien de ser executades.  Es passa el shellcode com a paràmetre i es fa que "d'alguna manera" salte l'execució del programa del fil normal fins al paràmetre. Eixe codi pot obrir un shell, o qualsevol altra cosa que "considerem convenient". Llàstima que vaig pedre el meu PFC, sóc un desastre, però tractava sobre el tema, a veure si em torne a reenganxar ;).


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Comparativa dels Sistemes Polítics Espanyol, Valencià i d'un partit polític. (II)

El Poder Executiu En l’Estat Espanyol, el poder executiu real bé donat pel President del Govern. Aquest triarà els Vicepresidents, Ministres, etc (directa o indirectament, alguns alts càrrecs els triaran els corresponent Ministres). No hi ha cap limitació al respecte la persona elegida (no ha de ser diputada, ni cap límit de formació, etc.). Al País Valencià, l’òrgan executiu és el Consell, i, existeix, de manera anàloga, el president del Consell (què és, també, el president del Generalitat, el és conjunt d’institucions d’autogovern). S’elegix de manera anàloga al President del Govern espanyol, però amb la diferència que ha d’ésser elegit entre els diputats de les Corts Valencianes. Aquest procedirà, igual que al govern espanyol, a nomenar el seu gabinet. Al Bloc Nacionalista Valencià, el poder executiu rau en l’Executiva Nacional. Aquesta, de manera tradicional, és triada al Congrés Nacional des d’un sistema de llista tancada majoritari. Encara que tradicionalment sol haver-hi només

Anàlisi d'eleccions estatals

Estes eleccions (estatals) han marcat una important fita electoral en la comparació de forces, sobretot en l'eix esquerra dreta. Eixa ha segut l'agenda política, marcada, en la meua opinió, pel PSOE. La campanya ha consistit en la por a VOX i a que torne la dreta ( ja fa molts anys que gasten eixe argument), i esta vegada pareix que VOX ha segut una amenaça suficient per mobilitzar el vot on no s'ha sabut interpretar que tot era una campanya dirigida. En especial, per a Compromís, ha segut un resultat, què, per ser políticament correcte, no a assolit els objectius: recordem que es plantejava traure'n 5 diputats i tindre grup parlamentari propi. El resultat ha segut el que tots sabem, 1 diputat. Alguns en Compromís (i fora) atribueixen el resultat al no haver pacte amb Podemos. Però aquest partit, ha perdut un 25% de vots i un 40% dels diputats (difícil de fer els càlculs exactes per tal de destriar les confluències). Per tant, ajuntar-se amb un partit a la baixa (men

TDDs + reutilització d'objectes en Visual Studio 2012

Doncs això, mai m'he mostrat partidari de cap metodologia de programació, ni tan sols de la programació orientada a objectes... però deu ser que em faig major ;) Anem a matar en un post dos pardals d'un tir. Anem a gastar una de les bases de les metodologies àgils (en realitat no té per què, es pot emprar en qualsevol metodologia) i anem a començar a veure com fer codi "multiplataforma". Anem a gastar Visual Studio 2012. Creem una solució de Portable Class Library (en C#): Creem una nova classe, Dau: namespace RollDice {     public class Dau     {     } Sense cap mètode. Per què sense cap mètode? Ahí està la gràcia dels TDD (Test Driven Development, Desenvolupament Orientat a Test). Anirem omplint la classe segons fallen els tests. Ara anem a afegir una nova solució, què serà de test c#: Ens crearà una classe de test buida, li canviarem el namespace per a que siga el mateix que la classe dau: [TestClass]     public class testDau     {          [TestMethod